Publicat per

Digitalitzar sense perdre l’essència: el repte de La Ciutat Invisible

L’impacte de la digitalització en La Ciutat Invisible

La Ciutat Invisible és una cooperativa cultural situada al barri de Sants que combina activitat econòmica amb un fort component social. Es basa en valors de l’economia social i solidària, com la participació, el treball digne i l’arrelament al territori.

En el Repte 1 vaig analitzar sobretot com funciona aquest projecte i la seva relació amb aquests valors.

En aquest segon repte, mostro quin paper té la digitalització i com pot afectar aquest tipus d’organitzacions. A més, el debat amb els companys m’ha ajudat a entendre que no tot són avantatges, sinó que també apareixen algunes dificultats i contradiccions.

El paper de la digitalització a La Ciutat Invisible

Actualment, la digitalització a La Ciutat Invisible considero que té un paper bastant secundari.

Principalment s’utilitza per comunicar i difondre activitats, a través de la web i de les xarxes socials. Per exemple, a la seva pàgina web es poden veure les activitats, recomanacions i projectes que impulsen, cosa que permet entendre com utilitzen aquests canals per generar comunitat.

Malgrat això, no és una organització digital en si mateixa, ja que la seva activitat continua molt centrada en el territori i en la presencialitat.

Tot i aquest paper més secundari, la digitalització pot aportar algunes oportunitats interessants perquè permet arribar a més gent i no limitar-se només al barri de Sants. Això pot ajudar a difondre el pensament crític i les activitats culturals a un públic més ampli.

També facilita el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social, cosa que és bastant coherent amb aquest tipus de projectes.

A més, la digitalització pot ajudar a reforçar la difusió de les activitats que ja fan, per exemple donant més visibilitat a presentacions, xerrades o projectes culturals. També podria obrir la porta a explorar nous formats en el futur, però actualment el seu model continua molt centrat en la presencialitat.

Riscos de la digitalització

Crec que aquesta és la part més interessant de l’anàlisi, i també una idea que ha sortit en el debat, sobretot en els comentaris dels meus companys Eloi i David.

D’una banda, tal com comentava  el meu company Eloi, hi ha una dependència clara de plataformes digitals. Tot i que el projecte defensa valors alternatius, en la pràctica necessita utilitzar xarxes socials i altres eines que formen part del model econòmic dominant, fet que genera una certa contradicció.

En aquesta mateixa línia, el David plantejava que, utilitzant plataformes com Instagram o altres xarxes socials, es pot acabar participant en dinàmiques que no sempre són coherents amb els valors de la cooperativa, com l’explotació de dades o la difusió de continguts problemàtics.

A més, el David també introduïa un altre aspecte interessant relacionat amb la sobirania tecnològica, que és el tema dels servidors. No només importa quines eines s’utilitzen, sinó també on s’allotgen. Si la web o els serveis digitals depenen de grans multinacionals, la capacitat de decisió real és limitada.

També crec que hi ha un altre risc rellevant, que és el de la “digitalització del pensament”. En un espai físic com la llibreria, el valor està en la recomanació directa i el contacte amb les persones. En canvi, en entorns digitals, aquestes recomanacions sovint depenen d’algoritmes, cosa que pot anar en contra de la seva missió.

D’altra banda, també es parlava en el debat de la dificultat d’aplicar alternatives més coherents amb els valors de l’economia social. Desenvolupar eines pròpies o utilitzar programari lliure requereix recursos i coneixement que no sempre estan a l’abast d’una cooperativa cultural.

En aquest sentit, aquest equilibri entre valors i realitat no és fàcil de gestionar i implica prendre decisions complicades.

A més, també penso que els espais digitals tenen un límit. La Ciutat Invisible té molt de valor pel seu arrelament al barri i per les relacions que es generen de manera presencial, i això és difícil de traslladar al món digital.

Estratègies i reflexió final

Davant d’això, crec que la millor opció no és rebutjar la digitalització, sinó intentar trobar un equilibri.

Per exemple, es podria apostar per un model híbrid, utilitzant les eines digitals per donar visibilitat, però mantenint el focus en la comunitat i en l’espai físic.

També es podria incorporar progressivament eines més alineades amb els valors cooperatius, sense necessitat de fer un canvi radical.

En general, penso que la clau és utilitzar la tecnologia com a suport, però sense que acabi substituint l’essència del projecte.

Aquest treball m’ha ajudat a entendre que la digitalització, en el context de l’economia social, és un tema bastant complex i que, en el cas de La Ciutat Invisible, el repte principal no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la seva identitat.

Això implica assumir que aquestes decisions no sempre són fàcils i que sovint requereixen renúncies o equilibris entre valors i sostenibilitat.

En aquest sentit, més que buscar solucions perfectes, es tracta de trobar un equilibri entre els valors del projecte, les seves necessitats i les possibilitats reals.

Carregant...

Bibliografia

Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 26 de marzo de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.19063

La Comunal. (2020). La Ciutat Invisible. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Pangea. (s. d.). Servidors virtuals. https://laweb.pangea.org/servidors-virtuals/

Guifi.net. (s. d.). Guifi.net. https://guifi.net

Debat0el Digitalitzar sense perdre l’essència: el repte de La Ciutat Invisible

Deixa un comentari