Introducció
Al primer repte vaig analitzar ICARIA Acció Socioeducativa com una cooperativa amb capacitat per reforçar l’ecosistema local d’economia social i solidària a Reus. Aquesta idea és important per enfocar la digitalització com el pas següent d’una mateixa anàlisi i preguntar-se com la digitalització pot ajudar a desenvolupar, ampliar o consolidar el potencial transformador que ja havia identificat prèviament. Dit d’una altra manera, la qüestió no és només com és la digitalització d’ICARIA, sinó si aquesta digitalització reforça la seva funció social, comunitària i cooperativa.
El webinar insisteix que la digitalització de l’economia social i solidària no es redueix a tenir pantalles o a incorporar canals en línia, sinó que obliga a preguntar-se quin tipus de model s’està construint: procomú digital, cooperativisme de plataforma o capitalisme de plataforma (Espelt, 2026). De manera complementària, la literatura sobre cooperativisme de plataforma proposa analitzar aquests processos a partir de dimensions com la governança, el model econòmic, les polítiques tecnològiques i de dades, i la responsabilitat social i l’impacte (Fuster Morell et al., 2021). Aquest marc permet fer una lectura molt més estratègica del cas d’ICARIA, perquè ajuda a veure fins a quin punt la tecnologia està al servei del projecte o només n’acompanya superficialment la presència pública.
1. Per què la digitalització és una qüestió estratègica
Al primer repte vaig concloure que ICARIA tenia potencial per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial a Reus. Aquest potencial es relacionava sobretot amb tres idees: una major visibilitat de l’economia social i solidària, l’impuls de la intercooperació entre entitats i la creació de dinàmiques més sòlides d’articulació comunitària al territori. Si aquestes línies de desenvolupament eren el nucli de l’anàlisi anterior, en aquest segon repte la pregunta clau és com la digitalització pot ajudar a donar-los recorregut real.
És aquí on la digitalització adquireix sentit estratègic. En una cooperativa com ICARIA, digitalitzar-se no hauria de voler dir simplement comunicar millor o agilitzar processos, sinó facilitar que el projecte arribi més lluny sense perdre coherència amb els valors de l’ESS (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021). Una digitalització ben planificada pot ajudar a fer visible l’impacte, reforçar xarxes, compartir coneixement, sostenir la participació i augmentar la capacitat de coordinació territorial. En canvi, una digitalització purament funcional pot quedar reduïda a presència en línia, dependència tecnològica o burocratització interna.
2. Quin paper té avui la digitalització a ICARIA
Les fonts públiques consultades permeten afirmar que ICARIA ja disposa d’una base digital visible i funcional. La cooperativa es presenta públicament com una entitat sense ànim de lucre que crea i dinamitza projectes socials i educatius innovadors, treballa amb l’administració pública i ha gestionat més de cinquanta projectes, amb especialitats en acció comunitària, joves, dones i economia social i solidària (Icaria Acció Socio-educativa, SCCL, s. f.; Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, s. f.). També apareix vinculada a iniciatives territorials com la Comunalitat Reus Sud i a projectes de mediació cultural a Reus (Comunalitats, s. f.; Ajuntament de Reus, 2025). Tot plegat mostra que la digitalització actual té sobretot una funció comunicativa, relacional i organitzativa: fer visible la missió, legitimar trajectòria i sostenir aliances.
Ara bé, aquesta presència digital no equival encara a una digitalització estratègica en sentit ple. La capa pública consultada no fa visibles, almenys de manera central, indicadors sistemàtics d’impacte, memòries obertes, repositoris de coneixement, criteris explícits sobre sobirania tecnològica o polítiques públiques de dades. Per això considero que avui ICARIA presenta una digitalització útil i coherent a nivell bàsic, però encara amb marge per avançar cap a una dimensió més transparent, participativa i orientada al retorn social (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).
3. Com la digitalització podria donar recorregut a les propostes inicials
La primera línia és la visibilització. Si al primer anàlisi realitzat ja apareixia la necessitat d’apropar l’economia social a la ciutadania i de fer més visible el valor de les iniciatives del territori, la digitalització pot ser una eina decisiva per a aquesta tasca. En el cas d’ICARIA, això podria traduir-se en una comunicació més sistemàtica de l’impacte dels projectes, en relats digitals més clars sobre el valor social generat i en formats accessibles que permetin entendre no només què fa la cooperativa, sinó quin canvi produeix (Espelt, 2026).
La segona línia és la intercooperació. Una de les conclusions inicials era que l’ESS local pateix sovint fragmentació i manca de visibilitat conjunta. Aquí la digitalització podria ajudar molt, no tant perquè ICARIA esdevingui una plataforma en sentit estricte, sinó perquè pugui actuar com a node articulador: cartografiant actors del territori, facilitant el contacte entre projectes, compartint recursos o sostenint espais de coordinació híbrids entre entitats (Fuster Morell et al., 2021).
La tercera línia és l’articulació territorial i comunitària. En una cooperativa arrelada al territori, digitalitzar-se bé també vol dir facilitar la relació amb comunitats, col·lectius i institucions sense substituir el vincle humà. Això pot incloure eines per coordinar activitats, compartir processos o crear comunitat al voltant dels projectes. La digitalització no només pot servir per gestionar millor, sinó també per crear pertinença, reforçar el vincle i fer més visible el valor comunitari del projecte.
La quarta línia és el coneixement compartit. ICARIA genera experiència, metodologies i aprenentatges en l’àmbit social, educatiu i comunitari. Una digitalització més madura podria ajudar a sistematitzar aquests aprenentatges i a posar-los a disposició d’altres entitats, institucions o projectes. Això encaixa molt bé amb una lògica de retorn social i amb la idea que la digitalització, en l’ESS, també pot ser una forma d’obrir coneixement i multiplicar impacte (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).
4. Oportunitats
Des d’aquesta perspectiva, veig quatre oportunitats principals. La primera és la millora de la coordinació interna i del seguiment dels projectes, cosa que pot reduir càrregues administratives i alliberar temps per a tasques d’acompanyament i dinamització. La segona és una millor visualització de l’impacte social, que ajudaria a legitimar la feina feta i a reforçar la transparència. La tercera és la possibilitat d’ampliar espais de participació i cocreació, tant dins de la cooperativa com en la seva relació amb altres agents del territori. I la quarta és la creació o consolidació de comunitat digital al voltant del projecte, entenent la digitalització com una manera de reforçar xarxa i pertinença, no només d’emetre informació (Fuster Morell et al., 2021).
5. Riscos i tensions
Però la digitalització també comporta riscos. El primer és la dependència tecnològica respecte de plataformes i infraestructures privatives, que poden ser funcionals però no sempre coherents amb els valors de l’ESS. El segon és la gestió de dades, especialment rellevant en una entitat que treballa amb joves, comunitats o processos socials sensibles. El tercer és la bretxa digital: digitalitzar més no implica necessàriament fer-se més accessible per a tothom. I el quart és la burocratització o deshumanització del vincle: si la digitalització es converteix només en registre, control o automatització, pot debilitar la dimensió relacional que justament dóna valor al projecte cooperatiu (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).
6. Ampliació d’idees sobre la digitalització d’ICARIA
La primera podria ser que una bona digitalització no afecta només la comunicació o l’eficiència, sinó també la credibilitat democràtica del projecte, perquè la transparència digital pot fer visibles criteris, impactes i rendició de comptes. La segona, que la digitalització també pot servir per crear comunitat, reforçant el vincle entre persones usuàries, sòcies, col·laboradores i entorn territorial. I la tercera podria ser la importància de pensar qualsevol procés de digitalització en termes d’accessibilitat i inclusió, per evitar exclusions internes o externes.
7. Estratègies de digitalització alineades amb l’ESS
A partir de tot això, considero que ICÀRIA podria avançar cap a una digitalització més coherent amb els principis de l’ESS si reforcés cinc línies estratègiques. En primer lloc, fer més visible l’impacte social amb alguns indicadors públics estables i comprensibles. En segon lloc, generar una memòria breu o un repositori obert de projectes, materials i aprenentatges, de manera que la cooperativa també comparteixi coneixement. En tercer lloc, incorporar criteris explícits sobre dades, privacitat i sobirania tecnològica, no només com a compliment legal sinó com a posicionament ètic. En quart lloc, explorar eines de participació digital quan tinguin sentit per reforçar processos col·lectius. I, finalment, combinar sempre el digital amb els espais presencials i comunitaris, perquè la tecnologia no substitueixi el vincle sinó que el reforci (Espelt, 2026).
Conclusions
En conclusió, crec que quest anàlisi sobre digitalització m’ha permès entendre que la digitalització d’ICARIA no és una qüestió lateral ni tècnica, sinó una decisió estratègica. Si al primer repte el focus estava en el seu potencial per enfortir l’ecosistema cooperatiu territorial, ara veig que la digitalització només té sentit si ajuda a fer avançar aquest potencial. No es tracta de tenir més eines ni més presència digital, sinó d’utilitzar la tecnologia per reforçar la visibilitat, la intercooperació, la transparència, la creació de comunitat i l’impacte social. Per això, la clau no és digitalitzar-se més, sinó digitalitzar-se millor, amb criteri, amb arrelament i amb coherència amb els valors de l’economia social i solidària (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).
Referències:
- Ajuntament de Reus. (2025, 14 novembre). Reus posa en marxa un projecte de mediació cultural conjuntament amb altres ciutats catalanes.
- Comunalitats urbanes. (s. f.). Comunalitat de Reus Sud.
- Espelt, R. (2026, 11 març). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.
- Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (s. f.). Icaria Acció Socio-educativa, Sccl.
- Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
- Icària Acció Socio-educativa, SCCL. (s. f.). Perfil d’empresa a LinkedIn.
- Nexe. (2025, 4 juny). Icaria: ferm compromís amb la transformació social.
Declaració d’ús d’intel·ligència artificial
S’ha utilitzat ChatGPT (OpenAI) com a eina de suport en la revisió lingüística i estilística del text, en l’organització de l’estructura argumental de l’informe, i en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Digitalitzar sense perdre l’arrel: com la digitalització pot donar recorregut al potencial transformador d’ICARIA Acció Socioeducativa
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.