La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que busca tornar a donar vida als barris de l’Hospitalet?

Sota aquesta premissa, analitzarem com empra l’associació i cooperativa Keras Buti les noves tecnologies i plataformes per tal de desenvolupar les seves funcions.

Una associació a peu de carrer.

Com ja s’ha dit, Keras Buti és tant una associació com una cooperativa, i l’ús de les noves tecnologies s’ha d’analitzar diferenciat quina funció busca complementar. Començant en l’àmbit com a associació, veiem quines eines té actualment i com les utilitza:

Keras Buti té una pàgina web, portada per Lafundació; on, per fer-ho curt, trobem un conjunt d’informació respecte de què és l’entitat, quines són les seves funcions, i les seves iniciatives principals:

Com veiem, la web actua de manera purament informativa, la interacció entre els visitants és nul·la.

A la part superior dreta de la pàgina, trobem també l’entrada “TRANSPARÈNCIA”, on l’entitat, buscant trencar amb l’opacitat pròpia del capitalisme, mostra totes aquelles dades d’interès que generalment solen ser privades per a les empreses.

L’entitat també compta amb pàgina de Facebook i perfil d’Instagram, buscant amplificar la difusió de la informació sobre les iniciatives que ofereix.

Una cooperativa a l’antiga.

Si observem l’ús de les noves tecnologies de Keras Buti com a associació productora i distribuïdora d’aliments agrària, trobem una web que ens permet la compra “online”:

Veiem una pàgina bastant artesanal. És evident que la venda a botiga no és la principal font d’ingressos de la cooperativa, més enfocada a la venda de cistelles prepactades en diferents punts de distribució. La informació respecte a l’economia interna la trobem a la pàgina web de Lafundació ja mencionada.

En resum i respecte a l’anàlisi feta fins ara, veiem que l’entitat no busca tindre una forta presència en plataformes digitals; actuant quasi en exclusiva com a font d’informació i difusió, i en cap cas emprant-les com a part de l’engranatge central.

Trobem moltes àrees de millora: com l’ús de plataformes de governança com “Decidim” i ús de plataformes de codi obert, buscant una major participació dels visitants a aquestes pàgines, podent crear una sort de “fòrum” per compartir opinions i inquietuds i generar comunitat “online”; visibilitzar la traçabilitat dels productes comercials o mapejar per nodes com s’organitza l’associació per tal de fer l’explicació de l’organització més visual.

Revitalitzar un barri sense electricitat

Tot i el mencionat prèviament, busquem acabar aquesta anàlisi amb una pregunta oberta: Si el que busca l’associació és tornar a donar vida al barri, és realment intel·ligent donar vies per al veïnat per no sortir de casa?

Potser el més pràctic o ètic amb una iniciativa com la que proposa Keras Buti és precisament reduir l’impacte en xarxes per tal de fomentar la interacció a peu de carrer i reprendre el contacte que s’està perdent amb l’ús de les pantalles. Parlem d’una associació de mida reduïda (128 socis no treballadors, i poc més de 50 treballadors i voluntaris), i plantejar plataformes pensades per a un gran nombre de participants potser no és ni una prioritat ni una acció que representi fidelment els fonaments ni de l’associació ni de la cooperativa.

Fonts:

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/

Keras Buti (s.d.). Keras Buti. https://kerasbuti.org/shop

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.