Publicat per

INFORME LA CIUTAT INVISIBLE

Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària

La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat als moviments socials i cooperatius del barri, amb l’objectiu de combinar activitat econòmica amb transformació social i cultural.

La seva activitat més visible és una llibreria especialitzada en pensament crític, feminisme, moviments socials i economia alternativa. Tot i això, la cooperativa no funciona únicament com un comerç, sinó com un espai cultural i comunitari on també es desenvolupen activitats de formació, recerca social, presentacions, debats i projectes vinculats al cooperativisme.

Amb el temps, La Ciutat Invisible ha ampliat les seves línies d’activitat incorporant projectes editorials, assessorament a iniciatives cooperatives i la venda de productes ètics i de proximitat. Aquesta diversificació mostra que l’activitat econòmica s’entén com una eina per sostenir un projecte amb impacte social i no com una finalitat basada exclusivament en el benefici econòmic.

Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Un dels elements que millor defineix La Ciutat Invisible és la seva organització cooperativa. La gestió es basa en la participació de les persones sòcies, seguint el principi d’igualtat en la presa de decisions. Això implica una manera diferent d’organitzar el treball, més col·laborativa i menys jeràrquica que en empreses convencionals.

El projecte també posa especial èmfasi en la qualitat del treball. La cooperativa va néixer amb la intenció de generar alternatives al treball precari dins del sector cultural, apostant per condicions laborals més estables i coherents amb els valors socials que defensa. En aquest sentit, el treball no es concep només com una font d’ingressos, sinó com un espai de participació i desenvolupament col·lectiu.

Un altre aspecte rellevant és el fort arrelament territorial. La Ciutat Invisible participa activament en la vida social del barri de Sants i col·labora amb altres iniciatives cooperatives, formant part d’un ecosistema d’economia social basat en la cooperació més que en la competència. L’espai funciona sovint com a punt de trobada cultural i social, reforçant la comunitat local.

A més, el tipus de productes i continguts que ofereix promou formes de consum responsable. La selecció editorial i els productes tèxtils responen a criteris socials i ètics, fomentant una mirada crítica sobre els models de producció i consum actuals.

  Context econòmic i social

La Ciutat Invisible desenvolupa la seva activitat dins del sector del consum cultural i del comerç local de proximitat. Aquest sector ha experimentat canvis importants en els darrers anys a causa de la digitalització, l’augment del comerç electrònic i la concentració del mercat editorial en grans plataformes i cadenes comercials.

Aquestes transformacions han modificat els hàbits de consum, afavorint la compra ràpida i globalitzada en detriment dels espais culturals locals. Davant d’aquest context, les llibreries independents han hagut de redefinir el seu paper, passant de ser únicament punts de venda a convertir-se en espais culturals i comunitaris.

En aquest sentit, La Ciutat Invisible respon a una necessitat social concreta: generar espais de trobada, debat i accés a continguts crítics que difícilment tenen presència en circuits comercials convencionals. Així, el projecte s’inscriu dins d’un model de consum responsable i de proximitat, propi de l’economia social, on el valor no es troba només en el producte sinó també en l’impacte cultural i social que genera.

Reflexió crítica i propostes de millora

Tot i que La Ciutat Invisible encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, considero que afronta alguns reptes importants. Un dels principals és la dependència d’un públic sensibilitzat amb el consum crític, que encara representa una part reduïda del mercat.

També pot existir una tensió entre la necessitat de generar ingressos estables i la voluntat de mantenir criteris ètics i preus accessibles. A més, a mesura que els projectes cooperatius creixen, la gestió democràtica pot esdevenir més complexa i requerir nous mecanismes d’organització interna.

Analitzar aquesta entitat m’ha ajudat a entendre que aplicar els valors de l’economia social a la pràctica no elimina les dificultats econòmiques, sinó que implica gestionar equilibris constants entre coherència social i viabilitat econòmica.

Per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’ESS, es podrien plantejar algunes accions:

  • ampliar la presència digital mantenint criteris cooperatius i ètics,
  • reforçar aliances amb altres projectes d’economia social per compartir recursos i visibilitat,
  • impulsar activitats educatives orientades a públic jove per ampliar el consum crític,
  • comunicar de manera més sistemàtica l’impacte social generat per la cooperativa.

Aquestes iniciatives podrien contribuir a consolidar la sostenibilitat del projecte sense perdre la seva identitat ni els valors que el defineixen.

  Bibliografia

Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/

La Ciutat Invisible. (s.d.). La Ciutat Invisible cooperativa. Recuperat de https://www.laciutatinvisible.coop

Instagram. (s/f). Instagram. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.instagram.com/ciutatinvisible/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

LA CIUTAT INVISIBLE, SCCL. (s/f). Coop57.coop. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://coop57.coop/es/entidad/la-ciutat-invisible-sccl

La Ciutat Invisible. (2020, enero 21). La Comunal. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/?lang=es

Before you continue to YouTube. (s/f). [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/channel/UCbqmb0PWZXtyUHWo954IXTg

Universidad del Buen Vivir-UBV [@universidaddelbuenvivir-ub1924]. (s/f). Entrevista iván miró-la Ciutat invisible coop [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/watch?v=NEI26gaATLw

(S/f). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/laciutatinvisible/?locale=es_ES

(S/f-b). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/reel/1291743431261342?locale=es_ES

Debat1el INFORME LA CIUTAT INVISIBLE

  1. Eloy Hospital Llop says:

    La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.

    El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.

    En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.

    Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.

Deixa un comentari