Introducció
Abans de res, cal recordar que Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per dones que van apostar per oferir un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS.
Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals en l’organització
En el cas de Konexiona, la tecnologia digital és essencial per poder desenvolupar la seva activitat. El nucli principal de Konexiona és la gestió de xarxes socials, crear campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. El fet de treballar amb una estructura horitzontal i flexible amb tres persones fa que les eines digitals de coordinació (correu, drives compartits, videoconferències…) siguin necessàries per impulsar la seva feina.
Quines oportunitats ofereix la digitalització per millorar el seu funcionament o ampliar el seu impacte social
La digitalització els permet ampliar el segment de mercat que volen abastar més enllà del Maresme, sense necessitat de créixer en estructura. Incorporar eines d’automatització, com fer ús d’un planificador de contingut per a la programació de publicacions dels clients o analítica web, és una oportunitat per guanyar eficiència i mantenir el tracte proper i just amb el client. Com bé apuntava la Núria, la digitalització representa alhora un repte i una oportunitat per generar valor sostenible i social: el repte és fer-ho sense perdre de vista els principis de l’ESS.
Quins riscos o tensions poden aparèixer
Per poder desenvolupar l’activitat de Konexiona, l’entitat ha de fer ús de plataformes com Google, Meta o altres models extractius de dades. Aquest fet es contradiu amb els principis de sobirania tecnològica que defensa l’ESS. Com assenyalava el Jordi, aquesta contradicció és el punt central del cas: una cooperativa que promou l’ESS però que necessita les eines del model que vol transformar per fer la seva feina.
Quines estratègies podria adoptar l’entitat per desenvolupar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS
Konexiona podria fer ús de diverses eines lliures i cooperatives, com el núvol CommonsCloud, que ofereix emmagatzematge de documents, fòrum i correus per a empreses, o Meet.coop, una eina de videoconferències gestionada per cooperatives d’Alemanya, Canadà i el Regne Unit. El Jordi també proposava alternatives com Matomo per a l’analítica web, en substitució de Google Analytics, una eina que encaixaria molt bé amb l’activitat de Konexiona. A més, esmentava TechBloc4, una iniciativa impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Tandem Social, que actua com a incubadora de projectes tecnològics per a l’ESS i podria ser un espai d’intercooperació rellevant per a Konexiona.
Com a proposta per proporcionar un model de negoci més alineat amb l’ESS, Konexiona podria assessorar entitats de l’ESS en comunicació digital ètica o participar en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu, que treballen per enfortir les eines digitals del sector amb valors de l’ESS.
I la petjada digital?
L’ESS defensa la sostenibilitat com un principi central, per tant, la reflexió sobre quines eines digitals s’utilitzen no només hauria d’incloure la sobirania tecnològica sinó també l’impacte ambiental. La Núria plantejava que el material informàtic implicat sempre genera contaminació en les diferents fases del seu cicle de vida, i el Jordi proposava que Konexiona fes una anàlisi de la petjada digital i oferís als seus clients assessorament sobre com reduir-la.
Crec que ambdues observacions reforcen una idea important per a Konexiona: triar proveïdors digitals coherents amb els seus valors (com CommonsCloud, que ja ofereix criteris ètics i ambientals) seria una forma concreta d’alinear la seva activitat amb el compromís ecosocial de l’ESS.
En definitiva, per a una cooperativa com Konexiona, la digitalització és essencial. El repte és fer-ne un ús més coherent i en concordança amb els principis que tenen. El debat amb els companys ha reforçat la idea que no es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de triar-la amb criteri.
BIBLIOGRAFIA
Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent
Economiasocial.coop. (2022, 19 de desembre). MTK Space acull la jornada “Emprendre en el món tecnològic des de l’Economia Social i Solidària”. https://economiasocial.coop/mtk-space-acull-la-jornada-emprendre-en-el-mon-tecnologic-des-de-leconomia-social-i-solidaria
Ajuntament de Barcelona. (s.d.). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761
Fundació El Maresme. (2024, 3 de setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/
Debatcontribution 0el Anàlisi de la digitalització a KONEXIONA MARKETING SERVICES S.C.C.L
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Alba,
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi de Konexiona Marketing Services, sobretot perquè posa en valor un sector que personalment no associava amb l’Economia Social i Solidària, com és el de la comunicació i el màrqueting. Tot i això, crec que té un paper prou rellevant dins l’ecosistema de l’ESS, ja que ajuda altres entitats a millorar la seva visibilitat i a transmetre els seus valors.
La teva explicació sobre com aplica els principis de l’ESS mostra bé com el model cooperatiu pot aplicar-se també a activitats professionals especialitzades. També m’ha semblat interessant el fet que treballi amb cooperatives, fundacions, associacions i ONG, fomentant així la cooperació entre entitats de l’Economia Social i Solidària
També trobo encertada la proposta d’incorporar indicadors d’impacte social en els seus projectes de comunicació. Mesurar aquest impacte ajudaria a demostrar el valor que aporta la comunicació en aquest tipus d’organitzacions, més enllà dels resultats econòmics.
En general, crec que és un exemple interessant de com els serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments poden contribuir al desenvolupament de l’economia social i solidària.
Salutacions
Víctor Fernández