En aquesta nova aportació amplio l’anàlisi sobre l’impacte de la digitalització en Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. En la meva intervenció anterior ja apuntava que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el seu funcionament quotidià, tant a través de l’oficina virtual com de l’eina Participa Coop57, pensada per facilitar la participació democràtica de la base social. També destacava que l’ús de Decidim, com a programari lliure i adaptat amb una cooperativa de l’ESS, mostrava una voluntat clara d’alinear tecnologia i valors cooperatius.

A partir del comentari rebut, crec que la qüestió més interessant ja no és tant si la digitalització permet participar més, sinó quin tipus de participació afavoreix realment. És evident que eines com Participa Coop57 poden ampliar l’accés i facilitar que més persones i entitats participin en assemblees o processos col·lectius, especialment quan hi ha dificultats de distància, temps o mobilitat. Però això no garanteix, per si sol, una participació més rica o de més qualitat. De fet, els espais digitals poden acabar afavorint intervencions més ràpides, menys deliberatives o amb menys interacció espontània que en els espais presencials.

Per això, em sembla que un dels grans reptes per a Coop57 és no entendre la participació digital només com una qüestió d’accés, sinó també de qualitat democràtica. En aquest sentit, la plataforma pot ser una bona eina, però necessita anar acompanyada d’una veritable dinamització: preguntes que orientin el debat, espais de discussió estructurats, síntesis de les aportacions o sessions síncrones que ajudin a complementar els debats escrits. Això faria que la digitalització no només ampliés la participació, sinó que també contribuís a reforçar-la qualitativament.

Una segona idea que crec que el debat m’ha ajudat a veure amb més claredat és la de la sobirania tecnològica. En el meu anàlisi inicial ja apuntava que la digitalització de Coop57 també generava tensions relacionades amb l’ús de dades i amb una certa dependència de serveis externs. Ara penso que aquesta qüestió es pot llegir d’una manera més profunda: no es tracta només de protegir millor les dades o de minimitzar riscos tècnics, sinó de preguntar-se fins a quin punt la infraestructura digital que utilitza l’entitat és coherent amb els valors que defensa. Tot i l’aposta per eines com Decidim i pel programari lliure, la presència de serveis externs com Google mostra que aquesta coherència no és absoluta i que encara hi ha recorregut per avançar cap a models més autònoms i alineats amb els principis de l’ESS.

Des d’aquesta perspectiva, considero que la digitalització de Coop57 té un potencial molt positiu, però només si es desenvolupa amb una mirada crítica. No n’hi ha prou amb incorporar eines digitals útils o modernes; cal pensar com aquestes eines afecten la manera de participar, de deliberar, de relacionar-se i de construir autonomia col·lectiva. Per això, més que parlar només d’oportunitats i riscos en abstracte, crec que el cas de Coop57 permet plantejar una pregunta de fons molt rellevant: com pot una entitat de finances ètiques digitalitzar-se sense reproduir les lògiques del model tecnològic dominant?

WEBGRAFIA

‘Participa Coop57’, una nova eina al servei de la participació i la democràcia. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/ca/noticia/‘participa-coop57’-una-nova-eina-al-servei-de-la-participació-i-la-democràcia

La oficina virtual. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/es/informacion/la-oficina-virtual

Politica de privacitat. (2026). Obtenido de Coop 57: https://www.coop57.coop/ca/informacion/politica-de-privacitat