La relació entre tecnologia i economia social i solidària es veu amb força claredat en experiències com la de Sostre Cívic. En aquest cas, l’ús d’eines digitals va molt més enllà de la simple comunicació externa, ja que també afecta la manera com s’organitza la informació, es coordinen els projectes, es facilita la participació de les persones sòcies i es reforça la transparència del funcionament cooperatiu. No és casual que la mateixa entitat presenti La Interna com una eina de gestió i participació pensada per millorar la comunicació i la transparència, ni tampoc que defineixi la governança democràtica com un dels pilars de la cooperativa i disposi de diversos espais perquè les sòcies participin activament en la presa de decisions (Sostre Cívic, 2019, 2023).
Des d’aquesta perspectiva, aquests recursos poden aportar beneficis importants. D’una banda, poden fer més eficient la gestió interna i agilitzar la relació entre l’entitat i la seva base social. De l’altra, poden ampliar l’abast del projecte, perquè ajuden a difondre millor el model d’habitatge cooperatiu i a explicar amb més claredat qüestions que sovint resulten complexes. A més, aquesta voluntat de rendició de comptes no queda només en el discurs: Sostre Cívic publica estatuts, balanç social, comptes anuals auditats, memòries i plans de treball, cosa que reforça la idea que la tecnologia també pot actuar com a suport de la transparència i l’accés a la informació (Sostre Cívic, s.d.-a).
Aquesta dimensió operativa, però, no és l’única que cal tenir en compte. També hi ha un component clarament estratègic. La tecnologia no serveix només per comunicar millor, sinó també per fer possible el creixement del projecte sense perdre coherència amb els seus principis. Aquest és un aspecte especialment rellevant després del feedback rebut al debat: pot ajudar a acompanyar nous grups promotors, facilitar la comprensió del model i reduir barreres d’entrada. De fet, el mateix desplegament formatiu de Sostre Cívic mostra fins a quin punt aquest model requereix coneixements jurídics, econòmics, fiscals, patrimonials i participatius, i la cooperativa complementa això amb xerrades mensuals i assessorament col·lectiu per a grups interessats a impulsar projectes propis (Sostre Cívic, s.d.-b, s.d.-c).
Ara bé, aquest potencial no s’ha d’idealitzar. La tecnologia no és neutra i, per tant, també pot generar riscos. En aquest terreny, Decidim adverteix que les plataformes privatives, tancades i orientades a l’explotació de l’activitat social poden entrar en tensió amb principis com la privacitat o la sobirania tecnològica. Traslladat a una organització de l’economia social i solidària, això és especialment sensible, perquè seria contradictori defensar valors com la democràcia, l’autonomia o el bé comú i, alhora, sostenir una part del funcionament quotidià sobre infraestructures poc coherents amb aquests mateixos principis (Decidim, 2018).
A més, el debat amb el David em va fer veure amb més claredat una idea important: les eines digitals no només faciliten la participació, sinó que també la transformen. No és el mateix intervenir en una assemblea presencial que fer-ho en un entorn virtual. Aquests espais poden ampliar l’accés i aportar flexibilitat, però també poden afavorir formes de participació més ràpides, menys deliberatives o massa centrades en la interacció mínima. En aquest sentit, Decidim alerta del risc de la “clic-participació” i defensa, en canvi, processos híbrids, enriquits i multimodals, amb funcionalitats que vagin més enllà del vot i amb condicions de transparència i traçabilitat que reforcin la confiança en el procés (Decidim, 2018).
Aquest problema, de fet, no és només teòric. En l’àmbit de l’ESS catalana, Nexe recull dades de l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú de Catalunya 2020 segons les quals el 40% de les entitats no té cap proveïdora de programari lliure i, entre les que no tenen correu d’empresa, un 73% fa servir Gmail. Això mostra que sovint la transformació digital es construeix sobre infraestructures corporatives i obre una tensió evident entre els valors transformadors que es defensen i les eines que s’utilitzen en la pràctica quotidiana (Nexe, 2021).
En aquest context, el repte real no és simplement incorporar més eines, sinó fer-ho amb criteri. Des de la perspectiva de Decidim, la qualitat democràtica dels processos digitals depèn de factors com la transparència, la traçabilitat, l’obertura del codi i dels continguts, l’accessibilitat i la possibilitat que la participació sigui realment ampla i reapropiable. Traslladat a Sostre Cívic, això implica que la incorporació de tecnologia no s’hauria de valorar només per la seva eficiència operativa, sinó també pel seu grau d’alineament amb el model cooperatiu i amb els valors que promou (Decidim, 2018).
Per aquest motiu, considero que el veritable repte no és simplement digitalitzar-se més, sinó fer-ho de manera coherent. En el cas de Sostre Cívic, això es podria concretar en diverses línies de millora: prioritzar recursos més oberts i participatius, reforçar l’acompanyament i la formació per evitar desigualtats d’ús, garantir una gestió clara i responsable de les dades, i aprofitar la tecnologia també per fer més visibles els impactes socials, econòmics i ambientals de la cooperativa. D’aquesta manera, deixaria de ser només un instrument de gestió per convertir-se també en una eina de comprensió, transparència i empoderament col·lectiu.
En conclusió, la incorporació de tecnologia a Sostre Cívic pot representar una oportunitat real, però només si es posa al servei del projecte cooperatiu i dels valors de l’economia social i solidària. Si contribueix a reforçar la participació, la transparència i l’autonomia col·lectiva, el seu paper pot ser clarament positiu. En canvi, si acaba generant dependència, opacitat o exclusió, podria entrar en contradicció amb el mateix model que pretén defensar.
Bibliografia:
Sostre Cívic. (2019). La Interna: el nou espai virtual pels socis i sòcies de Sostre Cívic. https://sostrecivic.coop/la-interna-el-nou-espai-virtual-pels-socis-i-socies-de-sostre-civic/
Sostre Cívic. (2023). Com ens organitzem? Espais de governança de la cooperativa Sostre Cívic. https://sostrecivic.coop/biblio/biblio_379.pdf
Sostre Cívic. (s.d.-a). Transparència. https://sostrecivic.coop/transparencia/
Sostre Cívic. (s.d.-b). Curs d’aprofundiment sobre habitatge cooperatiu en cessió d’ús. https://curshabitatgecoop.sostrecivic.cat/
Sostre Cívic. (s.d.-c). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/
Decidim. (2018, gener). Administració del Decidim Barcelona.
https://decidim.org/pdf/admin-manual-ca.pdf
Nexe. (2021). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent
Ús d’eines d’IA
Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport puntual en la revisió lingüística i la millora de la cohesió textual. En tot cas, l’anàlisi, la selecció de la informació, la comprovació de les fonts i la versió final del text són responsabilitat de l’autor.
Prompt: Revisa aquest text acadèmic sobre digitalització i ESS per millorar-ne la redacció, la cohesió i el to acadèmic, sense inventar dades ni fonts.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Digitalització i ESS a Sostre Cívic: oportunitat o risc?
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.